Museus

1492

Aquest museu li proposa un viatge a través de la història de les joguines de la seva infància, la dels seus besavis, avis i pares, o les dels seus fills: teatres en miniatura, cavalls de cartró, cuines, mecanos, pilotes, nines, baldufes, joguines de llauna amb corda, cotxes, avions, Scalextric, trens i jocs per a invidents, patinets, triciles, ossets, jocs de l’Oca, tramvies, circs, titelles, jocs de cartes, robots, vaixells, i molts altres companys enyorats dels apassionants i imaginatius moments de joc de la seva infància.

Inaugurat el 1982, entre les 5.000 peces exposades, d’una col.lecció de més de 10.000 jocs i joguines, podran veure aquells que van pertànyer a personalitats tan conegudes com els germans Anna Mª. i Salvador Dalí, Federico García Lorca, Joan Miró, Joan Brossa, Quim Monzó, Ernest Lluch, Antoni Tàpies, Salvador Puig Antic, Pascal Comelade, Terenci Moix, Frederic Amat, Pere Casaldàliga …

També podran visitar un espai dedicat als vint primers anys de la vida de Salvador Dalí, amb les seves joguines, postals en moviment i fotografies de l’àlbum familiar, i la sala Tot és per Tocar, on podran reviure les estones de joc de quan eren nens.

[hr]

Teatre Museu Dalí

distáncia 254m

El Teatre-Museu Dalí, inaugurat el 1974, va ser construït sobre les restes de l’antic Teatre de Figueres que havia patit un incendi i estava completament abandonat. Conté un ampli ventall d’obres que descriuen la trajectòria artística de Salvador Dalí (1904-1989). Trobem una col.lecció d’obres que van des de les primeres experiències artístiques i les seves creacions dins el surrealisme, fins a les obres dels últims anys de la seva vida.

Algunes de les més destacades que s’hi exposen són Port Alguer (1924), L’espectre del sex-appeal (1932), Autoretrat tou amb bacó fregit (1941), Poesia d’Amèrica – Els atletes còsmics (1943), Galerina (1994-45 ), La panera del pa (1945), Leda atòmica (1949) i Galatea de les esferes (1952).

També cal destacar el conjunt d’obres realitzades per l’artista expressament per al Teatre-Museu, com la sala Mae West, la sala Palau del Vent, el Monument a Francesc Pujols i el Cadillac Plujós.

El Teatre-Museu Dalí cal veure’l com un tot, com la gran obra de Salvador Dalí, ja que va ser concebut i dissenyat pel mateix artista per oferir al visitant una veritable experiència per endinsar-se en el seu món captivador i únic.

Evidentment és la visita obligada a Figueres, que es pot complementar amb l’exposició de joies dissenyades per ell mateix i que es troba exposada a la Torre Galatea.

A part es pot fer una visita guiada per diferents indrets de la ciutat que ell freqüentava i que té una parada al nostre restaurant per visitar el Celler de Ca la Teta, on venia sempre, i on tants records li portava de quan era petit.

Es poden apreciar fotografies i records que el pintor va oferir al seu amic i propietari Luis Duran i a més parlar amb la gent que el va servir i el va tractar personalment, Tota una experiència molt exclusiva de la qual molt pocs en són coneixedors.

[hr]

Casa Museu Salvador Dali Portlligat

distáncia 26,9 km

L’actual Casa-museu de Portlligat va ser l’única casa estable de Salvador Dalí; el lloc on va viure i treballar habitualment fins que el 1982, amb la mort de Gala, va fixar la seva residència al Castell de Púbol.

Salvador Dalí va instal·lar-se el 1930 en una petita barraca de pescadors a Portlligat, atret pel paisatge, la llum i l’aïllament del lloc. A partir d’aquesta construcció inicial, durant 40 anys va anar creant casa seva. Tal com la definia ell mateix, era “com una veritable estructura biològica […]. A cada nou impuls de la nostra vida li corresponia una nova cèl·lula, una cambra.”

La forma resultant és l’estructura laberíntica actual que, a partir d’un punt d’origen, el Rebedor de l’Ós, es dispersa i es cargola en una successió d’espais encadenats per passos estrets, petits desnivells i recorreguts sense sortida.

Aquests espais, farcits d’infinitat d’objectes i records dels Dalí, estan decorats amb recursos que els fan especialment càlids: estores, calç, flors seques, entapissats vellutats, mobles antics, etc. A més, totes les estances tenen obertures, de formes i proporcions diferents, que emmarquen el mateix paisatge, referència constant en l’obra de Dalí: la badia de Portlligat.

A la casa es poden diferenciar tres àmbits: on transcorria la part més íntima de la vida dels Dalí, planta baixa i l’Estudi, amb multitud d’objectes relacionats amb l’activitat artística; i els espais exteriors, especialment pensats per a la vida pública.

La visita a la casa-museu es fa en grups restringits (fins a 8 persones), que entren cada 10 minuts a partir de l’hora d’obertura indicada.

És imprescindible fer la reserva prèvia del dia i hora de la visita. Això és aplicable a tot tipus de visitant. La reserva es podrà fer a través del web, per telèfon al 972 25 10 15

El dia de la visita és obligatori recollir l’entrada mitja hora abans d’entrar, si no, el museu posa les entrades a la venda.

El trajecte en cotxe de Figueres a Portlligat és de 40 km i sovint dura més d’una hora. A l’estiu pot allargar-se encara més a causa del trànsit i la carretera corbada de Roses a Cadaqués. Tingueu-ho en compte per tal de recollir les entrades mitja hora abans de la reserva que heu fet.

La visita no és guiada.

La visita dura 50 minuts aproximadament.

[hr]

Museu Memorial de l’Exili

distáncia 18,1 km

El Museu Memorial de l’Exili (MUME) és un espai per a la memòria, la història i la reflexió crítica.

És un centre d’interpretació que recorda els exilis provocats per la Guerra Civil d’Espanya i de Catalunya. Sobretot l’exili dels vençuts en aquella contesa indissolublement lligada amb l’Europa de l’ascens dels totalitarismes i que fou el preludi de la Segona Guerra Mundial.

Molts dels homes i dones exiliats el 1939 van continuar lluitant per la llibertat des de les files de la resistència francesa i també des d’altres fronts de guerra de l’Europa ocupada pel feixisme, però un quants milers van ser enviats als camps de concentració nazis en un viatge que, per a la majoria, va ser només d’anada. D’altres van retornar, de grat o per força, a l’Espanya de Franco on van patir persecució, presó, mort i, tots ells, la tortura del silenci imposat, de l’exili interior. Una gran part va haver de buscar asil a milers de quilòmetres, en terres europees, americanes o africanes.

Situat al mateix pas fronterer per on van fugir la major part dels exiliats, el MUME compagina les funcions museístiques, a través de les exposicions permanent i temporals, amb les de recerca històrica i de difusió pedagògica. Sempre amb una mirada ampla que vincula el passat amb el present, perquè els conflictes que provoquen exilis han estat una constant en la història del segle XX i segueixen essent-ho fins al dia d’avui.
[hr]