Un viatge cinematogràfic per l’Empordà

2999

Aquest mes ens centrem en el cinema i, des de l’Hotel Duran, us proposem una ruta cinematogràfica per alguns llocs de l’Empordà vinculats a aquest àmbit, molts d’ells escenaris de pel·lícules, nacionals i internacionals. Una manera diferent d’apropar-se i recórrer el paisatge català i alguns dels carrers i edificis de les seves ciutats.


Girona

Museu del Cinema

Foto: Museu del Cinema

El millor punt de partida per a aquest viatge és el Museu del Cinema de Girona, constituït per una completa col·lecció d’artefactes precinematogràfics com les ombres xineses, les llanternes màgiques i les càmeres fosques entre altres peces que van omplir de màgia el cinema. Després d’aprofundir en com va començar tot estem preparats per emprendre la ruta per alguns llocs que habiten l’imaginari cinematogràfic.

Les acolorides façanes de les cases de Girona al costat del riu Onyar són un dels espais que apareix a Soldados de Salamina de David Trueba, just quan la protagonista, interpretada per Ariadna Gil, busca el soldat republicà que va salvar la vida del falangista Sánchez Mazas.

Alguns dels carrers i edificis del centre històric i del call d’aquesta ciutat van ser escenaris de la coneguda versió cinematogràfica de la novel·la El perfum de Patrick Süskind. Gràcies a la capacitat del cinema de crear noves geografies, les escales de Sant Domènec i l’arc del Palau dels Agullana es van transformar en la vila francesa de Grasse.

Al costat de la pujada de Sant Domènec, al cafè restaurant Le Bistrot, que respira una atmosfera literària, es va rodar una altra escena de Soldados de Salamina. També al parc de la ciutat, la Devesa, es van rodar seqüències de Rapsodia de sangre (1956) d’Antonio Isasi, transformant-se per a l’ocasió en un bosc d’Hongria en plena guerra freda.

Banyoles

Foto: marimbajlamesa

Foto: Marimbajlamesa

La segona parada d’aquest viatge cinematogràfic la fem a Banyoles. Al llac d’aquesta població es van rodar algunes escenes de Los sin nombre, una pel·lícula de terror de Jaume Balagueró. Banyoles també és coneguda per ser el lloc on va néixer el controvertit cineasta Albert Serra, molt aclamat per la crítica des dels seus primers treballs, Honor de cavalleria i El cant dels ocells.

A prop de Banyoles, al municipi de Sant Ferriol, es troba un altre dels escenaris de la pel·lícula Soldados de Salamina: el temple de Santa Maria del Collell, que va patir una gran transformació durant el rodatge de la pel·lícula. La seva nau principal es va convertir en el calabós dels presoners capturats pels republicans abans de ser afusellats, com narra la novel·la de Javier Cercas.

Figueres

Foto: Rosemary Dukelow

Foto: Rosemary Dukelow

Seguim aquesta ruta acostant-nos ara a Figueres i a la seva relació amb el cinema. Salvador Dalí, el geni artístic inseparable d’aquesta ciutat, va deixar la seva herència en el món del setè art a través de les seves col·laboracions amb Buñuel, Disney i fins i tot amb Hitchcock, per qui va crear la coneguda seqüència onírica de Recuerda. La relació d’aquest pintor amb el cinema està també present en algunes obres del seu Teatre-Museu, com el famós Retrat de Mae West, instal·lació en la qual un sofà presenta els llavis carnosos de la coneguda actriu.

Els carrers i edificis de Figueres han estat també escenari d’algunes pel·lícules, com No es país para viejos dels germans Cohen o El perfum. A més a la nostra ciutat es conserva el bonic Teatre El Jardí, una construcció modernista de 1914, que ha exercit durant molts anys la funció de sala de cinema.

El Port de la Selva

Foto: joan ggk

Foto: Joan Ggk

Una altra de les parades d’aquest viatge és al Port de la Selva. En aquesta localitat de la Costa Brava es va rodar una de les primeres pel·lícules del cinema català, El Cafè de la Marina, realitzada l’any 1933 i que va ser molt popular en la seva època. El film era una adaptació de l’obra teatral amb el mateix títol de Josep Maria de Sagarra i es va rodar en aquest cafè que encara avui existeix. Aquesta vila es va transformar també en el nucli antic d’Eivissa en la pel·lícula Un ángel en mi mesa de Jane Campion.

Glauber Rocha, un dels directors més importants del Cinema Novo brasiler, va rodar al Monestir de Sant Pere de Rodes, molt a prop del Port de la Selva, Cabezas cortadas, un film de 1968 amb clara intenció política.

gualment, Luis Buñuel juntament amb Dalí va fer molt a prop d’aquesta localització La edad de oro (1930) una pel·lícula fonamental per entendre el surrealisme. El paisatge rocós al costat del mar de Cap de Creus va ser el lloc idoni per presentar un grup de bandits i un cor de prelats cantant Dies Irae.

Els penya-segats del Cap de Creus, molt a prop del far, han estat escenaris de la pel·lícula La luz del fin del mundo, adaptació de la novel·la homònima de Jules Verne. Aquest film, produït per Metro Goldwyn Mayer el 1970, va portar a la Costa Brava a Kirk Douglas, Yul Brynner i Samantha Eggar, protagonistes d’aquesta història ambientada en el remot Cap de Forns. L’actor espanyol Fernando Rey era el faroner (d’un far fictici construït per a l’ocasió) que havia de fer front al setge dels pirates, obstinats a destruir el senyal lluminós del far per poder robar als vaixells que xoquessin contra els penya-segats.

Cadaquès

Foto: depinniped

Foto: Depinniped

Acabem la nostra ruta de cinema a Cadaqués. En els anys quaranta, quan encara era un modest poble de pescadors, va ser l’escenari de La llamada del mar, una raresa cinematogràfica protagonitzada per Jorge Mistral. A aquesta pel·lícula li van seguir d’altres, com La hija del mar (1953) basada en la novel·la d’Àngel Guimerà o Los felices sesenta (1963) de Jaime Camino, en què van participar diversos veïns d’aquesta localitat. Llocs com la Torre de les Creus, el carrer de Ses Voltes i el Passeig Marítim es van convertir en escenaris de Los pianos mecánicos (1964) de Juan Antonio Bardem. També algunes escenes de La luz del fin del mundo es van rodar al casino L’Amistat, un edifici modernista que se situa al centre antic de la vila.

Els carrers de Cadaqués, entre elles el carrer del Call, van aparèixer de nou a la gran pantalla en Clara es el precio (1974) de Vicente Aranda i, diverses dècades després, a Animals ferits (2007) de Ventura Pons. A més, el cinema ha deixat empremta en molts en racons d’aquesta localitat, com la popular Casa Anita, amb les seves parets plenes de fotografies de famosos, o al bar Melitón, visitat per la bohèmia artística a mitjans del segle passat. Entre els edificis de Cadaqués relacionats amb el cinema està també el Teatre Art i Joia, que en els seus orígens ha estat el cinema d’aquesta localitat de la Costa Brava.

Foto de portada: Joan Ggk

Duran Hotel & Restaurant
www.hotelduran.com
www.restaurantduran.com[:]