servidor segur
 
Museus

Museus

Museu del Joguet de Catalunya

distáncia 147m

Poc s’imaginava Josep Mª. Joan i Rosa quan va decidir muntar el seva col.lecció privada de joguines a l’antic saló de l’Hotel París de Figueres, que acabaria sent la seu del Museu del Joguet de Catalunya.

Aquest museu li proposa un viatge a través de la història de les joguines de la seva infància, la dels seus besavis, avis i pares, o les dels seus fills: teatres en miniatura, cavalls de cartró, cuines, mecanos, pilotes, nines, baldufes, joguines de llauna amb corda, cotxes, avions, Scalextric, trens i jocs per a invidents, patinets, triciles, ossets, jocs de l’Oca, tramvies, circs, titelles, jocs de cartes, robots, vaixells, i molts altres companys enyorats dels apassionants i imaginatius moments de joc de la seva infància.

Inaugurat el 1982, entre les 5.000 peces exposades, d’una col.lecció de més de 10.000 jocs i joguines, podran veure aquells que van pertànyer a personalitats tan conegudes com els germans Anna Mª. i Salvador Dalí, Federico García Lorca, Joan Miró, Joan Brossa, Quim Monzó, Ernest Lluch, Antoni Tàpies, Salvador Puig Antic, Pascal Comelade, Terenci Moix, Frederic Amat, Pere Casaldàliga …

També podran visitar un espai dedicat als vint primers anys de la vida de Salvador Dalí, amb les seves joguines, postals en moviment i fotografies de l’àlbum familiar, i la sala Tot és per Tocar, on podran reviure les estones de joc de quan eren nens.


Teatre Museu Dalí

distáncia 254m

El Teatre-Museu Dalí, inaugurat el 1974, va ser construït sobre les restes de l’antic Teatre de Figueres que havia patit un incendi i estava completament abandonat. Conté un ampli ventall d’obres que descriuen la trajectòria artística de Salvador Dalí (1904-1989). Trobem una col.lecció d’obres que van des de les primeres experiències artístiques i les seves creacions dins el surrealisme, fins a les obres dels últims anys de la seva vida.

Algunes de les més destacades que s’hi exposen són Port Alguer (1924), L’espectre del sex-appeal (1932), Autoretrat tou amb bacó fregit (1941), Poesia d’Amèrica – Els atletes còsmics (1943), Galerina (1994-45 ), La panera del pa (1945), Leda atòmica (1949) i Galatea de les esferes (1952).

També cal destacar el conjunt d’obres realitzades per l’artista expressament per al Teatre-Museu, com la sala Mae West, la sala Palau del Vent, el Monument a Francesc Pujols i el Cadillac Plujós.

El Teatre-Museu Dalí cal veure’l com un tot, com la gran obra de Salvador Dalí, ja que va ser concebut i dissenyat pel mateix artista per oferir al visitant una veritable experiència per endinsar-se en el seu món captivador i únic.

Evidentment és la visita obligada a Figueres, que es pot complementar amb l’exposició de joies dissenyades per ell mateix i que es troba exposada a la Torre Galatea.

A part es pot fer una visita guiada per diferents indrets de la ciutat que ell freqüentava i que té una parada al nostre restaurant per visitar el Celler de Ca la Teta, on venia sempre, i on tants records li portava de quan era petit.

Es poden apreciar fotografies i records que el pintor va oferir al seu amic i propietari Luis Duran i a més parlar amb la gent que el va servir i el va tractar personalment, Tota una experiència molt exclusiva de la qual molt pocs en són coneixedors.


Casa Museu Salvador Dali Portlligat

distáncia 26,9 km

L’actual Casa-museu de Portlligat va ser l’única casa estable de Salvador Dalí; el lloc on va viure i treballar habitualment fins que el 1982, amb la mort de Gala, va fixar la seva residència al Castell de Púbol.

Salvador Dalí va instal·lar-se el 1930 en una petita barraca de pescadors a Portlligat, atret pel paisatge, la llum i l’aïllament del lloc. A partir d’aquesta construcció inicial, durant 40 anys va anar creant casa seva. Tal com la definia ell mateix, era “com una veritable estructura biològica […]. A cada nou impuls de la nostra vida li corresponia una nova cèl·lula, una cambra.”

La forma resultant és l’estructura laberíntica actual que, a partir d’un punt d’origen, el Rebedor de l’Ós, es dispersa i es cargola en una successió d’espais encadenats per passos estrets, petits desnivells i recorreguts sense sortida.

Aquests espais, farcits d’infinitat d’objectes i records dels Dalí, estan decorats amb recursos que els fan especialment càlids: estores, calç, flors seques, entapissats vellutats, mobles antics, etc. A més, totes les estances tenen obertures, de formes i proporcions diferents, que emmarquen el mateix paisatge, referència constant en l’obra de Dalí: la badia de Portlligat.

A la casa es poden diferenciar tres àmbits: on transcorria la part més íntima de la vida dels Dalí, planta baixa i l’Estudi, amb multitud d’objectes relacionats amb l’activitat artística; i els espais exteriors, especialment pensats per a la vida pública.

La visita a la casa-museu es fa en grups restringits (fins a 8 persones), que entren cada 10 minuts a partir de l’hora d’obertura indicada.

És imprescindible fer la reserva prèvia del dia i hora de la visita. Això és aplicable a tot tipus de visitant. La reserva es podrà fer a través del web, per telèfon al 972 25 10 15

El dia de la visita és obligatori recollir l’entrada mitja hora abans d’entrar, si no, el museu posa les entrades a la venda.

El trajecte en cotxe de Figueres a Portlligat és de 40 km i sovint dura més d’una hora. A l’estiu pot allargar-se encara més a causa del trànsit i la carretera corbada de Roses a Cadaqués. Tingueu-ho en compte per tal de recollir les entrades mitja hora abans de la reserva que heu fet.

La visita no és guiada.

La visita dura 50 minuts aproximadament.


Museu Memorial de l’Exili

distáncia 18,1 km

El Museu Memorial de l’Exili (MUME) és un espai per a la memòria, la història i la reflexió crítica.

És un centre d’interpretació que recorda els exilis provocats per la Guerra Civil d’Espanya i de Catalunya. Sobretot l’exili dels vençuts en aquella contesa indissolublement lligada amb l’Europa de l’ascens dels totalitarismes i que fou el preludi de la Segona Guerra Mundial.

Molts dels homes i dones exiliats el 1939 van continuar lluitant per la llibertat des de les files de la resistència francesa i també des d’altres fronts de guerra de l’Europa ocupada pel feixisme, però un quants milers van ser enviats als camps de concentració nazis en un viatge que, per a la majoria, va ser només d’anada. D’altres van retornar, de grat o per força, a l’Espanya de Franco on van patir persecució, presó, mort i, tots ells, la tortura del silenci imposat, de l’exili interior. Una gran part va haver de buscar asil a milers de quilòmetres, en terres europees, americanes o africanes.

Situat al mateix pas fronterer per on van fugir la major part dels exiliats, el MUME compagina les funcions museístiques, a través de les exposicions permanent i temporals, amb les de recerca històrica i de difusió pedagògica. Sempre amb una mirada ampla que vincula el passat amb el present, perquè els conflictes que provoquen exilis han estat una constant en la història del segle XX i segueixen essent-ho fins al dia d’avui.